Sant Martí de Centelles

Dia calorós! Les circumstàncies personals d'aquest estiu no em permeten fer cap viatge llarg. Però un no s'avorreix a les vacances... Com poden avorrir unes vacances? Tinc pensat de fer una excursioneta a Sant Martí de Centelles. Direu que hi ha allà? Sembla ser una zona amb unes vistes molt maques ja que per allà es pot anar a Sant Miquel del Fai i tota aquella cinglera.
Però jo sóc un apassionat de la història i de la història més recent. A Sant Martí de Centelles hi ha un mas que té una història esgarrifosa, tal com m'han explicat. Era una família terratinent propietària de terrenys a Aiguafreda, L’Abella, Sant Martí de Centelles,... Eren molt rics, disposaven de boscos i terrenys en aquella zona. Vivien en un mas fortificat de l’època medieval.
L’avi d’aquesta família era tractant de cavalls. Aquest, en el seu moment, agafà a un dels seus fills, que tenia tan sols dotze anys, i li va donar un grapat de diners i el va enviar a Argentina a comprar cavalls. Quan dic això, que era cap al darrer terç del segle XIX, encara s'hi anava amb vaixells de vela. Avui en dia ningú s’ho plantejaria d’enviar el seu fill de 12 anys a donar-li un feix de diners perquè fes una compra, encara que segurament hi va anar acompanyat ja que sinó no m'ho crec.
Aquest mateix xicot es va casar amb la filla d’un tractant de cavalls d’Andalusia, que era on hi havia els millors cavalls de raça a Espanya. En el context de l’època fou segurament un matrimoni de conveniència. Aquesta jove andalusa es va portar una dama de companyia, que era una nena, i que va ser la minyona de la casa de tota la vida. Va morir quasi centenària. Aquesta parella va tenir diversos fills.
Arribem al 1936. En aquell poble hi havia una colònia de treballadors ja que existia una fàbrica de calç del mateix propietari comentat. També fundaren les primeres piscines públiques de Sant Martí de Centelles i de la rodalia, avui abandonades.
Hi havia la fama popular que el pare, considerat un cacic, s’aprofitava de les dones que podia de les famílies treballadores. Aquests rumors corrien molt en aquella època en moltes altres poblacions i provocaren reaccions imprevistes. Era també el que tenia l’aigua del poble i per tant tenia el poder de donar o no aigua a la resta de pagesos del municipi per regar els camps. Hi havia rumors que aquest senyor havia fet coses molt mal fetes i tenia molt enfadada a una part de la població de la Colònia.
Quan va esclatar la guerra, els revolucionaris van arribar al mas per detenir-lo. La família es va fortificar dins la casa, aprofitant la seva estructura defensiva. Ells deurien tenir algunes escopetes i es van defensar durant hores. Al final van acabar amb les municions però es van quedar a dins. Els milicians van començar a destrossar les parets fins que van entrar dins. Es van emportar el pare i dos fills, un de 18 i l’altre de 16. Altres diuen que també es van cometre actes violents contra les dones de la casa. Van arribar a una esplanada i li van dir que ara havia de contemplar com assassinaven els seus dos fills per pagar tot el mal havia produït a gent de les rodalies. Després li van disparar a les seves parts i el van rematar.
Prop del mas hi ha unes restes funeràries en record d'aquesta família i m'agradaria estar-hi i veure on van succeir tots aquests terribles fets que van passar en un moment concret de la història del nostre país. Segur que hi ha altres visions d'aquesta història que va succeir en aquest petit poble d'Osona.