Ahir vaig anar a veure el meu tercer concert dels Amics de les Arts. Són un grup molt simpàtic de l'estil que practiquen els Manel, tot i que Els Amics van sorgir abans. Però no hi ha dubte que sense els Manel, Els Amics no tindrien pas tants seguidors com els que van reunir a Les Franqueses.
Francament és un grup que m'agrada. Tenen cançons molt ben treballades, amb molt sentit de l'humor. Entre cançó i cançó recorden com era seva vida en un pis d'estudiants... Aquí he de dir que les seves històries són molt desiguals i hi ha moments que la gent no els hi fa gaire cas del que diuen. Pel que fa a les cançons, excepte tres o quatre que són bastant pallissa, em quedo amb Armengol, Jean Luc, L'home que treballava fent de gos, La merda se'ns menja i Reykjavik. Aquesta darrera no la van interpretar.
Els hi desitjo el millor i sobretot que s'aprofitin d'aquest moment del pop català que torna sembla a l'estil més folk dels anys setanta. Segurament els tornaré a veure al Pop Arb!
No hay comentarios:
Publicar un comentario